“Si el mires, se t’emporta amb la mirada, restes pendent tothora del seu gest ... .”
PETIT TALLER DE  Sons
L’he vist de lluny Ària de soprano de l’òpera Cobriu-me Magda. Llibret d’en Jordi Voltas Nadal.   1974. Final de la dictadura. Vagues, conflicte social i manifestacions, conxorxes del poder, assassinat de Puig Antich. Sobre aquest fons argumental l’obra explica la recerca del sentit de la vida i la descoberta de l’amor entre dues persones –Joan, sacerdot obrer, activista lluitador, i Magda, casada amb el fabricant- .   Festa a casa del fabricant. Hi ha hagut una trobada amb el sicari, en Crack, que ja ha marxat.  Arriba adelerada la Magda, la dona del fabricant. De camí ha vist en Joan i ens explica el que ha sentit: L’he vist de lluny. La figura a ple sol era espiga solitària de blat en el camp de rostoll. Els seus ulls són profunds com ho és el mar.

L’he vist de lluny

L’he vist de lluny. La figura a ple sol era espiga solitària de blat en el camp de rostoll. Era el seu pas com el vol de les ales dels coloms. Els seus ulls són profunds com ho és el mar. Quan parla, és com corrent de rierol que corre alegre i lliure fins el gorg. I té tot ell un aura com de pau. Si el mires, se t’emporta amb la mirada, restes pendent tothora del seu gest, de la tendra paraula que t’encanta i els llavis que diries fets pel bes. Deu ser per xò que diuen que és un sant. Jo el voldria com home al meu costat. (canta el cor)  Jordi Voltas. Magda.  Acte I, Escena 5
Homepage About Music Language Blog Circles Contact