I clous els ulls. ¿Retrobes, en la mar de l'ensomni,la barca que et torna a buscar?”
PETIT TALLER DE  Sons

Cançó de Mahalta

“Mai no podrem superar aquestes muntanyes (...) No podem aspirar al món, Mercè. Ens hem de recloure a la petita vall. I fem-la ben bonica, la nostra vall (...) Que cada una de les seves pedres estigui treballada amb les nostres mans i el nostre amor (…) (Màrius Torres, Carta a Mercè Figueres) Durant la seva estada al sanatori antituberculós de Puig d'Olena), el gran poeta lleidatà Màrius Torres conegué la gironina Mercè Figueres, malalta com ell, la seva amistat més íntima, inspiradora de la sèrie Cançons a Mahalta. Aquest nom de dona usant durant l'Edat Mitjana per la noblesa, ens diu de l’estimació d’en Màrius per la seva amiga. Metge per professió, en el sanatori dedicava el temps a la lectura de filosofia, a tocar el piano i, sobretot, a escriure poesia. Morí el 1942, quan tenia trenta-dos anys. La música està dedicada per  l’autor al seu germà, Joan, en record de vespres foscos,  de contes i de somnis compartits durant la infantesa amb la imaginació encesa d’aventures i de mons inexistents. Escrita per a duo de veus (soprano i (mezzo)soprano) i piano, fou cantada per primera vegada per la soprano Maria Miró Moreno i la mezzosoprano Laura Vila Griñón amb la pianista Anna Crexells en concert organitzat pels Amics de la Música de Valls (2013) i a la Biblioteca de Catalunya, Barcelona (2014). Publicada per DINSIC.
Homepage About Music Language Blog Circles Contact Per veure-ho a pantalla completa, clicar aquÝ